| Mòduls |
 |
|
|
 |
| Seccions |
|
|
|
|
|
|
|
En el Ple Municipal del passat dia 26 de gener de 2005 es va donar lectura de l'acord pres per unanimitat a la Junta de Portaveus pel qual s'instava, a proposta del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional, a demanar al Govern de l'Estat la condonació del deute extern dels països del sud-est asiàtic afectats pel tsunami el 26 de desembre del 2004.
En l'acord es feia esment a la terrible càrrega que representava per aquests països, que estan entre els més pobres del món, el fet d'haver de retornar uns diners que necessitaven per reconstruir el país després de la catàstrofe natural.
Tenint en compte les diferents mostres de solidaritat dutes a terme tant per la ciutadania terrassenca com per les diferents institucions, es creia necessari demanar al Govern que condonés els 513 milions d'euros dels quals és acreedor en alguns dels països afectats (Indonèsia, Índia, Bangladesh, Somàlia, Tanzània i Kènia).
Tanmateix, la resposta del Govern de l'Estat ha estat que no es considera necessària la condonació perquè ja se'ls ha ofert una moratòria per al 2005 i el repagament en un termini de 5 anys. Màrius Massallé, regidor de Solidaritat i Cooperació Internacional, valora aquesta resposta de manera molt negativa ja que "la moratòria l'única cosa que fa és incrementar el servei del deute; és a dir, incrementa la quantitat total que han de tornar els països endeutats perquè es van generant interessos sobre el capital. Amb la moratòria, encara els empobrim més".
El Ministeri també argumenta que només Indonèsia i Sri Lanka han acceptat la moratòria mentre que la resta de països han declinat l'oferta. "És raonable que l'Índia i la resta de països no vulguin acceptar-la, no només per l'increment en el deute que representa. Aquests països volen demostrar que estan en condicions de parlar de tu a tu amb els països rics en els fòrums econòmics internacionals, però això vol dir que han de deixar de destinar diners a la reconstrucció per pagar aquests diners a d'altres Estats. Qui en paga les conseqüències, doncs, és la població afectada pel tsunami. Dubto que cap Estat hagués dit que no a la condonació, a no haver de pagar el deute, i poder dedicar els esforços econòmics a la població civil dels seus països".
|
|
 |
|
|
infoterrassa·com
