| Mòduls |
 |
|
|
 |
| Seccions |
|
|
|
|
|
| Societat |
Jordi Centelles - 09-12-2006. |
|
|
Tomba a la dona desconeguda |
|
El passat 25 de novembre va ser el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Contra les Dones, l’elecció d’aquesta data, per part de les Nacions Unides, respon a la tortura i assassinat el 25 de novembre de 1960 de les germanes Mirabal en mans de la dictadura del General Trujillo, a la República Dominicana. Minerva, Maria Teresa i Patria Mercedes eren lluitadores politicosocials per la defensa de la llibertat i la democràcia, i des del 1981 la data de la seva mort va passar a ser reclamada com a dia de lluita i denúncia de la violència contra les dones.
|
|
|
|
Des d’Esquerra denunciem qualsevol tipus de violència perquè ho considerem una violació dels drets humans i de les llibertats personals. Des d’Esquerra volem denunciar els patrons i rols tradicionals propis de la cultura patriarcal que sostenen una societat basada en la violència creixent i en la manca de respecte per les diferències. Creiem en la igualtat de gènere, en la igualtat de les persones. El 29 de desembre de 2004 s’aprovava la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, una llei que obliga a intervenir als poders públics per a l’actuació i la defensa de les dones, que ens recorda que aquest tipus de violència es manifesta com el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. Com podem pensar en valors d’igualtat, desenvolupament i pau quan s’estan agredint els drets humans i les llibertats fonamentals? I moltes vegades voler la igualtat es començar per corregir coses petites, com la modificació de l’ús sexista del llenguatge per a visualitzar la presència de la dona en la societat, o el tractament informatiu que els mitjans de comunicació donen a la denominada violència de gènere o domèstica, o el tractament de les dones en els anuncis publicitaris. Cal fer visible la desigualtat i cercar fòrmules d’apropament entre homes i dones perquè estem condemnats a conviure junts i per tant a entendre’ns.
No hi ha cap país ni cap comunitat sense violència. És als nostres carrers i a les nostres llars, a les escoles, als llocs de treball i en altres centres. És rural i urbanita, pobra i rica. És un fenòmen d’abast mundial, i parlar-ne comporta abordar qüestions complexes d’índole moral, ideològica i cultural. Per això mateix, cal parlar-ne, i visualitzar-la, fer-la propera, i comprovar que el seu espai és global i local alhora, que la violència és com una xarxa que s’estén per tot arreu. I és en aquesta dimensió on també es troben dones artistes que lluiten, que denuncien, que transformen les noves tecnologies per ajudar a superar el patriarcat. El factor revolucionari està a l’espai virtual on artistes com Margot Lovejoy, amb la seva obra Parthenia visibilitza el maltractament silenciós a les dones. Com ella mateixa diu: Per què si existeix una tomba al “soldat desconegut” no n’hi ha cap a les víctimes de la violència domèstica, a la “dona desconeguda”?. S’estan utilitzant eines del futur per eliminar construccions socials del passat. Podrà la cultura digital transcendir les opressives determinacions dels gèneres i tornar-nos, simplement, persones?
Sílvia Grau i Fontanals
Secció per a la Igualtat de Gènere d’Esquerra
|
|
 |
|
|
infoterrassa·com
