| Mòduls |
 |
|
|
 |
| Seccions |
|
|
|
|
|
| Opinió |
Àlex Tusell - 20-02-2007. |
|
|
L'ofensiva |
|
Catalunya està patint una ofensiva a la seva autonomia política. L'actuació del Govern espanyol, en mans del PSOE, va en contra de les tesis de l'Espanya plural que tant agrada als socialistes catalans. A més, el President Montilla és incapaç de defensar les competències de la Generalitat de Catalunya.
|
|
| Opinió |
Meritxell Lluís i Vall - 20-02-2007. |
|
|
La futura Llei de la Igualtat no només parla de llistes electorals |
|
Al juliol del 2006, el Govern espanyol va remetre a les Corts Generals el Projecte de llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes amb l'objectiu de fer efectiu el principi d'igualtat de tracte i l'eliminació de qualsevol discriminació contra la dona. En aquest sentit, es contempla tot un seguit de mesures transversals en tots els ordres de la vida política, jurídica i social i es reconeix el dret a la conciliació de la vida personal i laboral i el foment d'una major corresponsabilitat entre dones i homes en l'assumpció de les obligacions familiars. També, s'estableix la representació equilibrada entre dones i homes en tots els àmbits de les Administracions públiques, i proposa una composició equilibrada d'homes i dones en les llistes electorals.
|
|
| Opinió |
Jordi Centelles - 17-02-2007. |
| Artícle d'opinió d'en Toni Martínez, militant d'ERC Terrassa |
|
Resposta a l'ambientalista sr. Josep Rull |
|
Responc a l'ambientalista Sr. Josep Rull, per dir-li que efectivament en sap un pou d'ambientalisme, per damunt de tot controla moltíssim els ambients on es cou el poder, n'és una fura per trobar el foc que més escalfa en aquest sentit. Però Sr. Rull vagi a escola per aprendre d'allò del que no sap, perquè Sr Rull, la millor qualitat d'una persona no ja d'un polític, és saber escoltar i saber quan s'ha de callar, per tal de fixar-se en aquells que en saben.
|
|
| Opinió |
Jordi Centelles - 19-01-2007. |
| Artícle d'opinió d'en Màrius Massallé, portaveu d’Esquerra a l’Ajuntament de Terrassa |
|
Català i immigració. Trenquem tòpics. |
|
Sembla una paradoxa, però en aquesta societat que en diem de la informació, sovint els tòpics, els rumors, les llegendes urbanes, les mitges veritats o directament les mentides sembla que tenen més credibilitat que no pas les informacions contrastades. La informació és la base de la democràcia, i només amb una bona informació, plural, veraç, rigorosa, podrem gaudir d’una bona salut democràtica.
|
|
| Opinió |
atleta - 03-01-2007. |
|
|
Sobre el llibre de l'atletisme de Bernat Serran |
|
Vagi per endavant que valoro molt la feina que al llarg dels darrers 12 anys ha realitzat en Bernat Serran per recopilar dades i oferir-nos el primer llibre que recull la història de l'atletisme terrassenc. Dit això, no puc deixar d'esmentar tampoc que un cop he llegit el llibre, la sensació deixada ha estat agredolça. Només puc parlar d'una part de la història de l'atletisme terrassenc que conec, els darrers 20 anys, i en aquest punt hi trobo a faltar força dades. No només
|
|
| Opinió |
Josep Portero Zapater - 24-11-2006. |
|
|
Un bon president |
|
“Sóc discret però transparent. No crido, però sé dirigir. No gesticulo, però sabré gestionar. No faig rialles, certament, però sóc feliç de poder servir el meu país”. Quant tant poques paraules han dit tant, això es un reflex fidel del tararà del que amb tota seguretat serà el President de la Generalitat de Catalunya. Una persona senzilla, però a l’hora efectiva, sense grans gestos de cara a la galeria, però amb una gran capacitat de treball, un home il·lusionat en governar el nostre país.
|
|
| Opinió |
Marc Ferrer - 22-11-2006. |
| La mort d'un personatge popular |
|
La Molinillos |
|
El diari porta la noticia de la mort de “la Molinillos”. El seu nom real també hi apareixia, però tothom la coneixia per “la Molinillos”, ja que feia molinets amb paper que arreplegava ves a saber on, lligats amb filferro a una mala branca esquelètica i els venia, ara a cèntims, però abans a duro, quan un duro eren cinc pessetes. Era una dona gran, però de fet, sempre l’he vist molt més gran, perquè quan jo era petit, ella ja era gran.
|
|
| Opinió |
Marc Ferrer - 22-11-2006. |
| La mort d'un personatge popular |
|
La Molinillos |
El diari porta la noticia de la mort de “la Molinillos”. El seu nom real també hi apareixia, però tothom la coneixia per “la Molinillos”, ja que feia molinets amb paper que arreplegava ves a saber on, lligats amb filferro a una mala branca esquelètica i els venia, ara a cèntims, però abans a duro, quan un duro eren cinc pessetes. Era una dona gran, però de fet, sempre l’he vist molt més gran, perquè quan jo era petit, ella ja era gran. Jo he anat creixent, però ella sempre ha tingut aquelles arrugues que marquen el pas del temps i els cabells enfarinats. Sempre anava sola, deixada de la mà de Déu, a voltes despentinada, d’altres com si l’hagués llepat un gat. Bruta, uns dies amb vestit, d’altres amb bata de iaia, sempre parlava sola i escopia al terra o a tu si t’acostaves amb aires amenaçadors. De tant en tant portava una bossa de plàstic amb tot d’escarabats, llagostes i saltamartins que llençava als nens insolents que se li acostaven i la insultaven. Fins i tot, se’ls menjava per desafiar la mainada que volia espantar-la. La seva bogeria era el menyspreu dels infants.
Ella ha format part de la meva infància, de la meva adolescència, en definitiva de la meva vida. Era un part més del paisatge dels carrers de Terrassa. Era d’aquelles persones que la societat rebutja, però que a tothom se li escapava un somriure quan la veia. Formava part del mateix exèrcit que en Pepitu vadecurt, del Matraca, del Cantinflas, de l’home del sac, del pèl-roig, del venedor de la farola “mariacompralafarola”, de la Nuri “unamonedeta, una monedeta”, etc.
La seva família la tenia abandonada perquè estava com una regadora. O això deien. Però aquesta milícia de bojos de la ciutat són els que ens trenquen els esquemes d’aquest estat del benestar, els que ens fan tocar de peus a terra i els que, amb els seus problemes, ens fan oblidar els nostres.
De petits, a la meva germana li feia una mica de por, però ja més grandets, quan la veiem plegats, un dels dos sempre la convidava a un cafè amb llet, amb molta, molta sucre que sempre demanava per la Plaça Vella i que les pijes que prenien el sol al Grinzing, la despreciaven amb ignorància, amb la petulància característica d’aquesta classe arrogant.
Per Festa Major, sempre s’escull el capgròs de l’any. Una mena d’homenatge als personatges més populars de la ciutat. Per mi, la Molinillos, era de lluny, una d’aquelles persones que més se’l mereixen, perquè ella era l’essència terrassenca. Però des de l’Ajuntament cada any s’ha vetat la seva presència a capdidata. Com sempre, les autoritats tant allunyades dels sentiments del poble.
I ja per acabar, una anècdota. Una nit, vam sortir a enganxar, amb els de les JERC, uns cartells perquè fèiem una presentació d’un llibre o una xerrada, ara no ho recordo. A l’endemà, quan passejava pels carrers, vaig veure que tots els cartells havien desaparegut. No en quedava ni un. Em vaig cagar en lamarequevaparir al fatxa cabronàs què els havia arrencat. Al cap d’una estona, vaig veure la Molinillos asseguda en un banc, on pacientment anava fent els seus molinets de paper amb els nostres cartells...La vaig mirar i se’m va escapar un somriure de complicitat...
|
|
| Opinió |
marcús - 20-11-2006. |
| Internet, no deixa de ser una eina més, però pot esdevenir molt poderosa. |
|
Internet i el sobiranisme |
Internet, no deixa de ser una eina més, però pot esdevenir molt poderosa. Evidentment, no tot el què es cou a internet es pot dir que és un reflex de la “societat real” -per dir-ho d’alguna forma-. Ara bé, cada cop hi ha més gent connectada a la xarxa i cada cop és més fàcil que coses que es couen per la xarxa arribin a formar part de la “vida real” (pensem en casos recents com ara “el robatori de la cadira de ZP” o l’èxit de la cançó “opá”, ambdós van néixer a internet i van passar a formar part de la “vida real” amb un curt període de temps). La xarxa és molt activa en temes polítics (per exemple, els blocs, els webs dels candidats, els vídeos de You Tube que es fan servir en campanya per desacreditar els altres partits,...), potser més que la “societat real” -tot i que aquí hi ha molt a parlar-, i també és la xarxa el lloc on neixen iniciatives polítiques que després es concreten en actes públics, com va ser el cas de la Plataforma Sobirania i Progrés ( http://www.sobiraniaiprogres.cat/), la qual espera recollir 10.000 adhesions via internet (en porten més de 6.000) per tal de començar una recollida de firmes que permeti fer una iniciativa legislativa popular per fer un referèndum d’autodeterminació. Un altre exemple d’activisme polític a través d’internet és la recent creació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS, http://www.xbs.cat/ ). Aquesta xarxa pretén ser una eina d’internet a través de la qual s’aglutinin tots els blocaires que es sentin identificats amb aquest lema: “Jo també vull un Estat propi”. És un lema, un objectiu, un desig transversal i que pretén la integració de tots els sobiranistes (siguin de la ideologia que siguin), per tal de fer força a través d’internet i, per que no, obrir vies de debat que en qualsevol moment poder traspassar del món virtual al real. Per tant, animo a tothom que es senti identificat amb aquest lema i tingui un bloc (no és necessari que parli de política) a registrar-se al web de la XBS. I, als que no tingui bloc, els animo a entrar-hi i llegir la gran quantitat d’articles d’opinió que s’hi pengen diàriament. Actualment hi ha registrats més de 100 blocaires.
Salut i llibertat!
Marcús
|
|
| Opinió |
carlos - 12-11-2006. |
|
|
Los autobuses en Terrassa |
|
Hace ya un tiempo que suelo cojer los autobuses en Terrassa y me sorprendo cada dia más, me dá la sensación de que me hayo en Pekin o en la India, si, porque el servicio de autobuses en Egara está más cerca de un pais tercermundista que de aquí, los autobuses tienen más años que Matusalén, se han quedado obsoletos pero nos los cambian no, en vez de eso invierten el dinero en colocar televisiones en el interior de cada autobus para bombardearnos con música infernal y eso si, publicidad.
|
|
|
|
infoterrassa·com
