Dimarts, 22 d'octubre 2019
infoTerrassa.com
La informació de Terrassa explicada pels terrassencs
Mòduls
.
.
Seccions
.
.
.
El temps a Terrassa
.
Webcam
.
.
Ecologia i sostenibilitat Redacció - 14-04-2006.

Els embassaments i aqüífers de les conques internes de Catalunya recuperen els seus nivells de normalitat
El primer trimestre de l’any ha estat el quart més plujós dels darrers deu anys, la qual cosa ha permès una important recuperació dels embassaments i dels aqüífers de les conques internes de Catalunya, fet especialment destacat després de la sequera que es va patir l’any passat. L’augment total en les reserves durant el mes de març ha estat de 49,76 hm3, dels quals 25,54 hm3 han entrat del sistema Ter i 24,31 hm³ del Llobregat. El sistema Ter assoleix per tant un 80,36% de la seva capacitat mentre que el sistema Llobregat es troba al 67,71%. Durant el mes de març les reserves han evolucionat a l’alça assolint uns percentils del 50% i el 85%, confirmant així que l’estat és millor que en els anys de sequera, tot i que no s’ha assolit encara els nivells dels anys 2003 i 2004.

Amb la situació actual queda lluny un escenari de sequera i únicament es produiria si hi hagués unes aportacions properes a les aportacions mínimes històriques. En aquest cas no s’entraria en escenari d’estalvi fins al mes d’octubre. Per tant, de continuar amb la tendència actual, la campanya d’estiu sembla garantida, i ens trobaríem a finals de campanya amb els embassaments en una situació de bonança. En el cas de tenir una primavera i un estiu amb precipitacions molt inferiors a la mitjana, el final d’estiu i la tardor s’encararien de nou amb un escenari d’estalvi.

Es comprova, per tant, que tot i arribar a bons nivells d’embassament, el volum total de reserva en els embassaments i en els aqüífers ofereix, en el cas de les conques internes de Catalunya, un nivell de garantia baix en termes relatius, molt vulnerable davant d’episodis de sequera plurianuals. Aquesta constatació demana en tots els supòsits una gestió acurada basada en l’estalvi i en la protecció i valorització de tots els recursos disponibles i la posada a disposició dels serveis d’abastament de noves instal·lacions de producció d’aigua potable.

Els embassaments de les conques internes registren actualment un nivell de percentatge de capacitat del 81,4%, molt superior al 50,48% de l’any passat. L’embassament de la Boadella a la conca de la Muga presenta unes reserves de més del 53 hm3, que representa un nivell de cabal del 87%. Els embassaments de la conca del Ter, Sau i Susqueda, registren unes reserves de 339,4 hm3 i, per tant, tenen un nivell del 85,2%. Les conques del Llobregat i el Cardener se situen en 156,2 hm3, el 73% de la seva capacitat màxima. Finalment, el de Foix manté uns nivells de capacitat del 100% i el de Siurana – Riudecanyes per sobre dels 12 hm3, és a dir, un 73,3%.

Recuperació dels aqüífers
Es confirma la tendència a la recuperació dels nivells piezomètrics a la gran majoria dels aqüífers analitzats. Fins i tot en alguns (de laTordera i el Camp de Tarragona), es presenten els valors més elevats de la sèrie històrica. Ambdós, però, han estat els grans beneficiaris de les obres d’aportació neta de nous cabals –portada d’aigües dels canals del delta , en el cas de Tarragona i dessalinitzadora en el cas de la Tordera- que han permès reduir de forma molt considerable la pressió sobre les aigües subterrànies.

Pel que fa a la qualitat d’aquestes masses d’aigua, val a dir que les darreres dades analitzades no indiquen cap variació significativa en l’estat de l’aqüífer. Únicament s’aprecia un lleuger increment en la conductivitat i clorurs en pous del Camp de Tarragona. Molt probablement aquesta variació estigui motivada per una modificació de la mostra estadística, i no pas per un canvi en el comportament de l’aqüífer. Aquest fet es podrà veure més clarament en els estudis que es faran pròximament.

En general, durant l’any 2005 s’ha observat que la tendència de les deficients condicions hidrològiques anteriors es tradueix en un buidatge o descàrrega lenta, però significativa, dels aqüífers i, per tant, en un descens general dels nivells piezomètrics, malgrat que, en detall, això sempre és en funció de les condicions hidrològiques locals (bombaments importants, riuades locals, etc.)

Finalment, cal destacar que cap a la tardor d’enguany, aquest ritme de descens ha baixat significativament, a causa de les importants precipitacions caigudes sobre gran part del país.
.
Participa! Envia un missatge al fòrum!
Connexió
.
Usuari:
Contrasenya:
Formulari d'alta
Recuperar contrasenya oblidada
.
.
.
(CC) Some Rights Reserved XML Valid HTML 4.01 Valid CSS1