| Mòduls |
 |
|
|
 |
| Seccions |
|
|
|
|
|
| Comarca |
Elliot Fernández - 17-01-2004. |
|
|
Dos estudis de la UAB i la UPC avalen que Terrassa ha de tenir una comarca pròpia |
Jordi Alemany (El Punt)
Dos estudis del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre de Política de Sòl i Valoracions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) avalen la petició històrica de l'Ajuntament de Terrassa de dividir el Vallès Occidental en dues comarques i que Terrassa lideri una àrea integrada per Matadepera, Rellinars, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls, Sant Cugat i Rubí. Els documents es basen en criteris d'estructura i autosuficiència econòmica, viaris, de morfologia del territori i de mobilitat per viure, treballar i estudiar. Terrassa ha enviat els informes als ajuntaments afectats, Consell Comarcal, Diputació i Generalitat per iniciar una reflexió sobre l'organització territorial de Catalunya.
|
|
|
|
Els estudis es van presentar ahir durant tot el matí a representants dels grups municipals i als membres d'una comissió de cinc experts designats pels mateixos partits polítics el gener de l'any passat per analitzar la viabilitat d'aquesta proposta. La intenció del consistori de Terrassa és traslladar les conclusions dels informes als altres ajuntaments afectats per poder tirar endavant aquest procés perseguit per l'ara cocapital vallesana des del 1988. Tant l'alcalde Pere Navarro com el representant d'ERC a la comissió d'experts, el geògraf Robert Casadevall, aquests estudis no són concloents ni definitius, ja que l'objectiu és obrir un procés de reflexió amb els altres municipis i que també admetin que actualment, com a mínim, hi ha dues realitats a la comarca del Vallès Occidental i que «cal que es reconegui», va afegir Navarro. Un cop tinguin el suport de tots els municipis, la petició s'ha d'elevar a la Generalitat perquè s'emmarqui en la discussió d'un nou model territorial de Catalunya i de la regió metropolitana. Navarro aposta perquè els municipis de l'anomenada segona corona -és a dir, Terrassa, Sabadell, Vilanova, Vilafranca, Martorell, Mataró i Granollers- es coordinin en xarxa i l'àrea pugui convertir-se així en un dels sis pols econòmics més potents d'Europa. Per l'alcalde de Terrassa, aquesta visió no és contradictòria amb reclamar una comarca pròpia perquè «reconèixer una realitat ens permetrà treballar millor pel país i beneficiar els ciutadans».
Una visió que contrasta amb la que té l'alcalde de Sabadell, el també socialista Manuel Bustos, que ahir va preferir no pronuniciar-se, tot i que públicament ha defensat en més d'una ocasió que no s'ha de segregar la comarca, tot i que sí que vol mancomunar els serveis amb els municipis de la seva àrea d'influència (Barberà, Castellar, Sant Quirze, Sant Llorenç Savall, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua, Badia, Ripollet, Montcada i Reixac i Cerdanyola).
L'estudi
elaborat pel professor de geografia humana de la UAB Juan Antonio Módenes Cabrerizo analitza les relacions entre els municipis de l'àrea d'influència de Terrassa a partir de la mobilitat residencial, mentre que el fet per la UPC i dirigit per Josep Roca Cladera analitza les possibilitats de segregació de la comarca en funció dels sistemes urbans. La conclusió és que existeixen dues realitats a la comarca concretades en un teixit econòmic i empresarial diferent; una segregació territorial a partir de les rieres de Rubí i el riu Ripoll; el trencament d'una estructura viària que va intentar unir la comarca amb la carretera N-150 i la C-58 amb la construcció de l'E9 i la probable del túnel d'Horta, que potenciaria els eixos de Sabadell i Terrassa; l'autosuficiència dels mercats de treball de les dues cocapitals i l'existència de dos districtes educatius separats.
Com a arguments en contra de la divisió, destaquen que les qüestions de mobilitat per habitatge i treball a altres indrets de l'àrea metropolitana porten cap a la «disminució de la tensió de les relacions locals o comarcals» i que hi ha un traspàs per motius residencials entre les dues capitals vallesanes.
En els pròxims dies també s'ha previst que la Cambra de Comerç i la Cecot presentin un altre informe que també justifiqui la necessitat que Terrassa lideri una comarca pròpia.
|
|
 |
|
|
infoterrassa·com
