| Mòduls |
 |
|
|
 |
| Seccions |
|
|
|
|
|
| Comarca |
Elliot Fernández - 21-08-2003. |
|
|
Més de 5.000 hectàrees cremades segons el balanç final del foc a Sant Llorenç |
|
Més de 5.000 hectàrees cremades a Sant Llorenç Savall i Gallifa (Vallès Occidental) i Granera (Vallès Oriental). Aquest és el balanç final d'un foc que ha afectat part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i que ha deixat greus seqüeles a la natura. El cap del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Jordi Bellapart, calcula que hauran de passar entre 15 i 25 anys perquè la flora i la fauna tornin a ser com abans.
|
|
|
|
Les primeres estimacions apunten que 1.500 hectàrees cremades corresponen al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La flora d'aquesta zona, on el pi blanc és la màxima expressió de la vegetació mediterrània, ha quedat reduïda a cendra. Segons ens explica Jordi Bellapart, "el pi blanc i l'alzina són les espècies d'arbres que s'han cremat, juntament amb el sotabosc de marfull i arboç".
Pel que fa a la fauna, el més preocupant no és el número d'animals que han mort, sinó que "el seu hàbitat desapareix perquè està basat en la flora", assenyala Bellapart, i "en molts anys no podran viure en la zona cremada". Per sort, "els grans mamífers com el porc senglar o el gat mesquer i les aus van tenir temps de fugir del foc". En canvi, "els micromamífers [com ratolins, talps, mussaranyes entre d'altres] i els amfibis possiblement han mort" a causa de l'incendi.
Una altra de les preocupacions d'aquests dies són les fortes tempestes de pluja que podrien erosionar el terreny calcinat, molt dur i desprotegit de la vegetació que el recobreix. "Les plantes gramínies, que conformen la gespa, són les primeres en arrelar", però, "ha de passar tot un any com a mínim perquè el terra suporti les fortes pluges", apunta Bellapart.
Així doncs, fins la primavera de l'any que ve el terreny no estarà preparat per engolir grans quantitats d'aigua. Per fortuna, l'aigua caiguda el passat diumenge ha estat "benèfica" i "per la seva intensitat moderada no ha erosionat el sòl". És més, "ha ajudat a apagar definitivament el foc".
Camins dins els parcs naturals
Un tema que també està en boca de tothom aquests dies és la necessitat i la funció dels camins. S'ha criticat que en alguns casos era impossible accedir, a través de pistes forestals, a les zones afectades pel foc. El cap del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, desmentint rumors sobre la normativa d'entorns naturals protegits, assegura que "no és cert que estigui prohibit fer camins dins els parcs".
Així, Bellapart es mostra partidari que hi hagi senders en l'interior dels parcs al mateix temps que assenyala "que no tots els camins serveixen de tallafoc ni són una manera d'accedir a totes les zones". "En els nostres plans de prevenció d'incendis figuren els camins reglats".
Font: LaMalla·net
|
|
 |
|
|
infoterrassa·com
